Velles | Que algú pare el rellotge!

06/28/24 • 37 min

Pilar, Rosa i Vicent han hagut de dir adeu a amics i familiars, i ara es plantegen com enfrontaran ells la mort. Vicent ja està planejant quins canapés se serviran al seu funeral i sap que sonarà la “Simfonia del nou món” de Dvořák. Pilar comparteix com li va doldre haver d’ingressar sa mare en una residència. Rosa es va quedar sense mare sent ben xicoteta i assegura que no li fa por morir, sinó deixar de gaudir de la vida. I el temps, els passa més ràpid ara que són vells?

Previous Episode

Velles | Cada mestre té el seu llibre

Julio torna al cafè i, com que és un clavacolzes, la conversa deriva cap a la vida educativa. El pati de l’escola, les aules durant la dictadura, els tebeos i les universitats de majors: tot ha contribuït a la formació personal i acadèmica de Pilar, Rosa, Vicent i Julio. A Vicent el va marcar una mestra de Geografia que li va fer somiar amb altres mons. Rosa, que és ‘dòcil però no obedient’, es negava a assistir a ‘corte y confección’. I ara, què mou la seua curiositat?

Next Episode

Velles | Amic amat

Rosa, Vicent i Pilar tenen ben clar què valoren en l’amistat: la sinceritat i la constància. Pilar i Rosa parlen d’algunes relacions d’amistat que s’han acabat per desinterés, egoisme o malentesos. Els tres recorden quins van ser els seus primers amics, alguns dels quals encara mantenen. Rosa confessa el goig que li fa tindre amics de generacions molt més joves. Quin lloc ocupen les amistats en la seua vida actual?