Ai mare

"Patriarcat de merda / que ens deixes nues al part". Maria Rodó-Zárate és investigadora d'estudis de gènere i autora del poemari '41 setmanes' (Pol·len), en què narra l'embaràs i el part d'una manera natural, crua i directa, sense filtres ni misticisme. En aquest capítol d'Ai mare parlem amb ella d'aquest retrat i de la manca de referents sobre una experiència que ens ha estat alienada. També de maneres de ser mare diferents de les més normatives. De mares lesbianes, gestants i no gestants, de fer-les visibles i dels drets que encara s'han de batallar.

Com vivim la sexualitat quan som mares? Hem crescut amb un imaginari en què sembla que les mares siguin els éssers oposats a l'erotisme i la sexualitat, virginals. Res més lluny de la realitat. Si més no, en general. També és cert que hi ha èpoques en què a moltes mares el desig se'ls en va al fons de les butxaques. Per què? Què passa amb el desig durant el postpart? I més enllà, com hi influeix la logística domèstica, la càrrega mental, la concepció tradicional de sexe i desig, especialment en relacions heterosexuals? En parlem en aquest capítol amb Elena Crespi, psicòloga, terapeuta sexual, especialitzada en psicologia perinatal i teràpia de parella. És autora del llibre Sortir de mare (Rosa dels Vents, 2022), en què, entre més qüestions, tracta la sexualitat i el desig en la maternitat i avisa que l'arribada d'una criatura ho fa trontollar tot, també la relació de parella.

En aquest pòdcast hem tractat sobre la maternitat des de diferents vessants, i en moltes d’aquestes converses hi ha aparegut una figura que és cabdal en l’acompanyament durant l’embaràs i el part, tot i que té moltes més funcions: la llevadora. En aquest darrer capítol de la temporada, conversem amb Mariví Cambredó, presidenta de l’Associació Catalana de Llevadores i, d’ençà del 2018, coordinadora de l’ASSIR Sabadell. Ens explica quines feines fa una llevadora, quina importància té en l’acompanyament materno-infantil i en l'assessorament a la salut sexual i reproductiva... Com ha evolucionat aquest ofici durant les darreres dècades. També, per què actualment falten llevadores i què s’hi pot fer per revertir-ho, tenint en compte com pot afectar aquesta manca de relleu.

Hi ha una crisi de les cures que no abordem de manera prou col·lectiva. Això diu l'antropòloga Bruna Àlvarez, que ha investigat sobre la construcció social de la maternitat, la conciliació laboral i familiar i la corresponsabilitat. Parlem amb ella sobre les conseqüències d'aquesta falsa conciliació, en què intervé el component de classe. De com en molts casos això porta les dones a deixar la feina quan han estat mares, o a treballar pel seu compte; i, en certa manera, a professionalitzar la maternitat, perquè és el mercat qui ha donat resposta a la crisi. Parlem també d'aquesta anomenada maternitat intensiva, que segurament accentua angoixes i neguits, i com es viu en altres cultures. Avui hi ha menys tribu i menys carrer, diu Álvarez. Més individualisme. Quines implicacions té, tot plegat?

Fa relativament pocs anys que es va començar a parlar de violència obstètrica. Encara n’hi ha, però, per sort, també hi ha una consciència com més va més estesa sobre el respecte a les embarassades i parteres. Però què vol dir exactament que un part sigui respectat? Quins drets tenen les embarassades? Els sabem? Estem prou empoderades quan arribem a la sala de parts? I els professionals, tenen prou sensibilitat? Què és un pla de part i fins a quin punt és vinculant? I en cas d’haver sofert violència obstètrica, a qui podem recórrer? També deu caldre aquesta sensibilitat en el món jurídic. En parlem, de tot plegat, amb l’advocada especialitzada Marta Busquets Gallego.